Perdón con S

Creo que hoy, me va que ni pintado el capítulo 1...

- Perquè…? Perquè sóc...? Perquè sóc tan...?

- Perquè és...?

- Perquè això és tant...?

- Difícil? Difícil d’entendre, d’explicar?

- No, aquesta no és la paraula que busco per descriure tot el que...

- Tot el què?

- Coses a les que no se’ls troba sentit.

- No.

- El què?

- Ja ni ho sé...

- Però m’acabo de donar compte d’una cosa.

- Quina cosa?

- Res ni ningú és perfecte. Perdó. No sé res.

- Et perdono.

- Mira, això...

- Prefereixo no saber-ho.

- Amics?

- Esperem que si...

- Ens tornarem a veure?

-...

- Espero que si.

-...

- Saps...

- Què?

- La gent com tu, com ells, com aquells de més enllà...

- Què?

-... Trobareu algú que us alegri el dia, i quan et deixi d’alegrar el dia, ho deixareu i trobareu a un altre en qüestió de segons, minuts com a molt...

- I tu...

- No. La gent com jo no tenim tanta sort.

...

...

Silenci.

- Conclusió: només la gent “guapa” o amb sort, o amb un punt que el faci ser diferent als demés, tindrà sort en l’amor; encara que aquest només duri dos dies. Els que no tinguem res d’això, no tindrem aquesta sort.

- I perquè ho dius això?

- Perquè jo sóc d’aquest últim grup...